L'esperit de Jaime I i els valencians

@jaume_hurtado
 
El 9  d’Octubre es celebra algo mes que la reconquesta cristiana del Regne de Valencia, i l’entrada del rei  d’Arago en el Cap i Casal. Mirar el passat, mos pot ajudar a entendre el present i plantar les bases per a lo que volem ser en el futur.

El gran merit de Jaume I, entre uns atres, fon entrar pacificament  en Valencia. Pactar la rendicio del Regne, i respectar a la poblacio local: Jueus, musulmans i cristians, tots valencians. Jaume I, fill  de Maria de Montpellier, no volgue un boti de guerra, ni expoliar les terres incorporades a la seua Corona. Demostrant una gran visio de  futur, Jaume I  va conseguir mantindre un Regne independent, én personalitat propia, consolidant una  estructura social prou igualitaria. El seu proyecte era per a perdurar en el temps. Per mig de Les Corts Valencians i els Furs  del Regne de Valencia es va sentar la base llegislativa i juridica per a poder fer-ho.

Els  governants actuals haurien d’estudiar mes i millor com Jaume I va conquistar el milenari Regne de Valencia, existent molt abans de la seua arribada. Unir, sense impondre. Pactar én els  ciutadans, sense subordinacions a uns atres territoris, én independencia  juridica i economica, dotant-los de lleis justes. Respectant als  valencians com poble. Eixa generositat de Jaume I va consolidar la nacionalitat i personalitat valenciana, i la va convertir en el territori mes proper d’Europa i el Mediterraneu.
Felip V trencà  én eixe espirit d’unio i genorositat, abolint els Furs del Regne, per “justo derecho de conquista”, implantant per  la força de les armes, les lleis de Castilla. Buscava una unio administrativa des de l’imposicio. El temps ha demostrat  que eixe model d’Estat  no es el que funciona, ni el que volem. Gracies a l’aprovacio de l’Estatut d’Autonomia del 82, hem recuperat parcialment el nostre autogovern.

L’Estat  espanyol ha d’adependre de Jaume I. Unir sense impondre.  Sumar des del respecte. Mes autonomia per a poder tindre un futur junts. En estos moments, canviar  el model de finançacio es una urgencia. Els valencians som els grans perjudicats én l’actual sistema. No es complix el principi de solidaritat de l’articul 148 de la Constitucio Espanyola, i els valencians estem a la coa en inversio publica. L’unica solucio valida es mirar a Jaume I, i el seu model de Regne de Valencia independent, dins de la seua Corona. 

L’autonomia per a ser valida i justa, necessita  d’un sistema de finançacio similar al que ya disfruten en Navarra i el Pais Vasc. Els valencians hem de demanar sense complexes un Concert Fiscal, i aportar el nostre cupo per a mantindre l’estructura comu de l’Estat. Des de la llealtat, des  de la solidaritat. Assumir els gastos en Sanitat, Educacio o Infraestructures no es just i no es viable , sense  ser responsables tambe de l’administracio dels ingresos.  Els valencians no podem ser ni un any mes, l’unica autonomia pobra, aportadora neta al sistema. Ya no aguantem mes.
Hem de recuperar el nostre Dret Civil, abolir els Decrets de Nova Planta, i recuperar l’espirit  de justicia i igualtat dels Furs del Regne de Valencia. Les ciutats estaven ben representades en Les Corts, no existía la divisio provincial que tan de mal ha fet., sobretot, quan Jaume I va consolidar el Regne de Valencia, ho va fer tambe, assumint tambe les bondats de la tradicio valenciana. El Tribunal de les Aïgues, i un sistema de repart de la terra prou llogic, venien de llunt en el temps i permitia als valencians ser ciutadans lliures economicament, sense concentrar poder economic en unes poques mans.

 

El model valencià  que volem, a on el poder està junt al poble valencià, basant-se en eixe espirit dels Furs fomentaria per eixemple, les energies renovables per a que existiren milers de productors menuts d’electricitat, repartits per tot el regne, sense concentrar el poder en unes poques multinacionals electriques. Tambe promouria un sistema financer   i una banca valenciana, que apostara per l’economia local i per l’industria i el camp valencià. Cuidant lo nostre, Valencia sempre ha segut líder en Europa. I dic be, dins d’Europa, oberts sempre al mon. Adaptables als canvis, dins del mon. Pero sempre lliures i valencians.